Setmana Blanca

Aquest és el meu vídeo resumint tot el que hem fet la setmana blanca! Espero que us agradi!

Mireu les cares que fan aquests petits al tastar la llimona! Són genials!

Setmana Blanca

Del 16 al 20 de novembre els alumnes de Primer d'Educació Infantil hem fet la Setmana blanca, una setmana plena de sortides culturals relacionades amb tot el que estem fent a la facultat.

Dilluns, vam anar al Natupark, a Cerdanyola, a fer un recorregut per un jardí de cordes. Em va semblar la sortida més entretinguda i profitosa dels cinc dies, ja que era un lloc fora de la universitat on anàvem a passar-ho bé, a jugar, a més, ens varem relacionar amb companys que amb alguns fins ara no havíem coincidit, i va ser una tarda de convivència plena de moments molt divertits.

Dimarts 17, visita a la Fundació Miró. Aquesta sortida va estar bé però penso que es podria haver millorat, ja que visitàvem el museu en grups grans i sense guia. Havia un company que portava un àudio i sentíem l’explicació del quadre que ell seleccionava. Al meu grup ens varem organitzar molt bé ja que decidíem entre tots els quadres que més ens interessaven, però anar en grup tan gran limita molt la visita.

El dimecres estava dedicat a l'activitat de seminari, el Francesc Garreta, ens va demanar que féssim una visita a una biblioteca infantil del nostre entorn. Jo vaig anar a Francesc Candel, una de les biblioteques de Barcelona molt a prop de casa meva. És increible la quantitat d'activitats que es poden arribar a fer per als infants i també pels pares. Jo ja havia estat, però mai m'havia fixat en l'espai infantil, en la classificació dels llibres, el racó pels més petits, la decoració. Aquesta també em va semblar una activitat de la qual en podíem treure molt profit.

Dijous, la visita estava relacionada amb el treball de les TIC. Ens vam dirigir a l'escola Joan XXIII, a Bellvitge. Primer ens van oferir una xerrada per donar-nos informació de com era l'escola, les seves característiques, el seu projecte educatiu, etc. Treballen de manera molt innovadora, ja que introdueixen les TIC a l'aula des del primer curs d'infantil. Després de la xerrada vam fer una visita per les aules d'infantil on els infants jugàven per racons (cuineta, botiga, perruqueria, racó de contes...), altres utilitzàven els ordinadors, les pissarres magnètiques... I finalment vam fer una visita al Centre de Tecnologies Ituarte a dins de l'escola. Aquest espai, disposa de sales per a que no només la gent de l’escola, sinó gent del barri i de l'entorn, estiguin més a prop de la informàtica. També hi havia una sala de grabacions i una ràdio.

Finalment, divendres la visita es va centrar en l'àrea de música i vam anar al auditori. Primer, una visita guiada pel museu. Després un assaig d'un concert pels infants, al que vaig gaudir com una nena petita i després ens van oferir una xerrada per informar-nos com treballaven, organització, els objectius que es proposen, etc. El concert va ser genial, tot estava mesurat al petit detall i oferia al nen/a un món ple de sorpreses i aquesta màgia tan especial que té la música.

Movie Maker

Per fer un vídeo amb la nostra veu, acompanyat de diverses imatges, primer utilitzem l'audacity per enregistrar l'audio. Una vegada tenim gravada la nostra veu, importem la música que volem i ho retoquem.

Per fer el vídeo utilitzem el Movie Maker, un programa d'edició de vídeo, que conté varies característiques: efectes, transicions, títols, crèdits, pista de audio...

Per començar a fer el nostre vídeo, escollim les imatges que volem i piquem "Importat multimedia". Les fiquem en ordre i podem afegir diferents efectes i transicions perquè les imatges passin d'una a l'altre amb alguna animació. Per afegir la nostra gravació, tornem a picar "Importat multimedia" i escollim l'audio. Quan acabem tenim que guardar-ho i picar "Archivo" + "Publicar película" per poder penjar-lo al bloc.

Aquest és el meu vídeo, espero que us agradi!

La falta d'exercici agreuja l'epidèmia d'obesitat infantil.

Mirant el diari digital he trobat aquesta notícia que ens mostra unes dades alarmants. Cada vegada l'edat en que s'inicia l'obesitat infantil descendeix més, i això és perquè els infants no segueixen una dieta equilibrada, però la causa més important és la falta d'exercici físic. Aquesta notícia diu que encara que els nens obesos mengessin menys i cambiessin el seu estil dietètic, continuarien sense perdre pes si no realitzessin algun tipus d'exercici.

Com a mestres, o millor dit com a futurs mestres, no podem deixar passar per alt dades com aquestes i hem de promocionar l'esport, motivar als infants per despertar el seu interès per l'exercici físic, ja sigui al pati, a educació física, fora de l'escola. I ja no nomès com a mestres, sino com a pares, germans, cosins, tiets... ja que en això consisteix l'educació.

Podeu trobar la notícia sencera en aquest enllaç!

Power Point

El Power Point és un programa informàtic que es pot utilitzar com a suport per realitzar una classe, conferència, debat o semblant. Consisteix en unes diapositives on podem anar mostrant la informació que necessitem com a suport d'un tema determinat. Cal aprendre a utilitzar bé aquest programa, ja que hi ha gent que afegeix molt guarniment a les diapositives i l'alumnat o públic al que va dirigida la classe pot distreure's i no centrar-se en el que és realment important. A més s'ha de tenir en compte l'ordre estètic en el que col·loquem la informació, imatges i altres elements per fer una bona presentació. El desavantatge que em sembla més greu i un gran error, és que a vegadades el mestre o la persona que ofereix la xerrada, classe, exposició, etc, es limita a llegir la informació de les diapositives, sense afegir cap argument o explicació.

En canvi té molts avantatges si s'utilitza correctament:

• L'alumnat reb la classe amb el suport de tenir la informació més impòrtant detallada i esquematitzada.

• El professor pot afegir al mateix programa recursos com imatges i vídeos que fan més amena i entretinguda l'explicació.

• Es dona més facilitat als alumnes per prende apunts.

Penso que a vegades, existeix la idea que molts mestres avui dia volen treure's feina de sobre i per això utilitzen aquestes noves tecnologies, però no s'ha de veure d'aquesta manera. La utilització de les TIC a les aules, motiva als alumnes, aprenen coses noves, i en concret amb el Power Point els avantatges es veuen clars. Per no cometre errors ens hem de formar i familiaritzar-nos amb aquests programes per fer un ús correcte i positiu de cara als nostres alumnes.

Retrat

Una de les persones que em va cridar l'atenció al començar aquest curs, va ser la Gemma. Ens vam topar al pàrquing del Cosmocaixa un dels primers dies de classe, i vam creuar quatre paraules. Em va semblar una noia molt simpàtica i agradable.

És una noia d'estatura normal, castanya i amb els cabells per sobre de les espatlles. La seva mirada es troba amagada darrere unes ulleres de color groc, molt originals. El seu vestuari és del tot variat, la podem veure un dia amb faldilla i camisa, molt elegant, igual que un altre dia opta per un conjunt més d'esport.

A classe és bastant participativa, sempre dona la seva opinió dels temes que tractem. A més coincidim al grup de seminari i allà, quan vam fer la presentació, vaig veure que teníem algunes coses en comú, com per exemple la feina, totes dues hem fet classes dirigides d'aquagym, i això em va fer molta gràcia.

Durant aquests quatre anys, espero que ens coneguem millor i compartim experiències amb la resta de companys.

Seminari. Crítica d'un llibre

El noi amb el pijama de ratlles.

John Boyne
Salamandra
219 pàgines





Bruno, un nen de nou anys és el protagonista d’aquesta novel·la narrada per una tercera persona, en la que ens expliquen com amb una mudança, amb moltes ganes de conèixer el seu nou barri i la gent que hi conviu, Bruno acaba ficat sense adonar-se a la boca del llop. Cracovia, a la ciutat on es desenvolupa la trama, estava dominada pel moviment nazi, els soldats recloïen als jueus en cambres, i camps de concentració, la majoria situats a Auchviz. Bruno passa de viure a Berlín, on ell podia veure desenes de parcs replets de nens i nenes jugant feliços a Auchviz, a un barri que al costat de casa seva no hi havia res més que una cerca metàl·lica que separava una extensió molt gran on hi havia unes persones que portaven pijames de ratlles.

John Boyne, l’autor d’aquest llibre vol que veiem aquesta novel·la que conté moments històrics des del punt de vista d’un nen de nou anys, des de la innocència que poden arribar a tenir aquestes criatures. Bruno decideix examinar el seu nou barri i es troba amb aquestes persones que van tot el dia en “pijama”, ell ho troba molt divertit i encara que tenia prohibit pel seu pare apropar-se a la cerca, arriba i descobreix allà solet a l’altra banda un nen que devia ser de la mateixa edat que ell.

Aquest llibre mostra els valors de l’amistat, Bruno troba un amic en aquest nen desconegut, aquest nen de l’altra banda de la cerca que viu en una situació totalment diferent a la seva.
Em fascinen els diàlegs que manté el Bruno amb el seu nou amic Shmuel, no hi ha complicacions, no coneixen perquè cadascú està a una banda de la cerca, ells saben que estan allà i què les seves condicions són diferents però el que realment no saben és que el pare del Bruno, és un dels caps de la banda nazi, un cap que asfixia i maltracta desenes de persones al dia pel fet de ser d’una altra religió, entre aquests la família d’en Shmuel. A més ens mostra la crueltat i superioritat que tenen els soldats, tracten als jueus com animals, els tenen hores treballant, ja siguin homes, dones o nens, cadascú fa unes feines, gairebé no els alimenten i després de explotar-los els fiquen a cambres de gas. Les condicions d’aquests camps de concentració són pèssimes, dormen tots plegats en cambres humides, plenes de brutícia, no hi ha lavabos, fan les seves necessitats al terra i després ho han de netejar amb aigua, tot i que mai no queda net i l’olor podria ser horrible.

M’ha semblat que és una novel·la que s’ha de llegir, ho poden fer nens a partir d’uns 12 o 13 anys, però els que realment gaudirem amb ella som els adults, que moltes vegades deixem de banda aquest nen que hi ha dins de nosaltres i ho compliquem tot amb visions absurdes, és tot molt més simple només hem de trobar aquest punt d’innocència i deixar-nos portar.

Gimp. Segona activitat.

Foto 1. En aquesta foto l'únic que he fet ha sigut escalar la imatge modificant els píxels d'amplada i alçada i retallar allò que m'interessava de la imatge.

Foto 2. En aquesta imatge he retocat el color, el to i la saturació.

Foto 3. A la última foto amb la taula d'eines, utilitzant la tercera icona començant per dalt de tot a l'esquerra, semblant a un cordill, he seguit la imatge seleccionant el que volia quedar-me i amb l'altra part, tocant els filtres, en concret el decoratiu he afegit aquest estampat de fons. I aquest ha sigut el resultat.