Seminari. Crítica d'un llibre

El noi amb el pijama de ratlles.

John Boyne
Salamandra
219 pàgines





Bruno, un nen de nou anys és el protagonista d’aquesta novel·la narrada per una tercera persona, en la que ens expliquen com amb una mudança, amb moltes ganes de conèixer el seu nou barri i la gent que hi conviu, Bruno acaba ficat sense adonar-se a la boca del llop. Cracovia, a la ciutat on es desenvolupa la trama, estava dominada pel moviment nazi, els soldats recloïen als jueus en cambres, i camps de concentració, la majoria situats a Auchviz. Bruno passa de viure a Berlín, on ell podia veure desenes de parcs replets de nens i nenes jugant feliços a Auchviz, a un barri que al costat de casa seva no hi havia res més que una cerca metàl·lica que separava una extensió molt gran on hi havia unes persones que portaven pijames de ratlles.

John Boyne, l’autor d’aquest llibre vol que veiem aquesta novel·la que conté moments històrics des del punt de vista d’un nen de nou anys, des de la innocència que poden arribar a tenir aquestes criatures. Bruno decideix examinar el seu nou barri i es troba amb aquestes persones que van tot el dia en “pijama”, ell ho troba molt divertit i encara que tenia prohibit pel seu pare apropar-se a la cerca, arriba i descobreix allà solet a l’altra banda un nen que devia ser de la mateixa edat que ell.

Aquest llibre mostra els valors de l’amistat, Bruno troba un amic en aquest nen desconegut, aquest nen de l’altra banda de la cerca que viu en una situació totalment diferent a la seva.
Em fascinen els diàlegs que manté el Bruno amb el seu nou amic Shmuel, no hi ha complicacions, no coneixen perquè cadascú està a una banda de la cerca, ells saben que estan allà i què les seves condicions són diferents però el que realment no saben és que el pare del Bruno, és un dels caps de la banda nazi, un cap que asfixia i maltracta desenes de persones al dia pel fet de ser d’una altra religió, entre aquests la família d’en Shmuel. A més ens mostra la crueltat i superioritat que tenen els soldats, tracten als jueus com animals, els tenen hores treballant, ja siguin homes, dones o nens, cadascú fa unes feines, gairebé no els alimenten i després de explotar-los els fiquen a cambres de gas. Les condicions d’aquests camps de concentració són pèssimes, dormen tots plegats en cambres humides, plenes de brutícia, no hi ha lavabos, fan les seves necessitats al terra i després ho han de netejar amb aigua, tot i que mai no queda net i l’olor podria ser horrible.

M’ha semblat que és una novel·la que s’ha de llegir, ho poden fer nens a partir d’uns 12 o 13 anys, però els que realment gaudirem amb ella som els adults, que moltes vegades deixem de banda aquest nen que hi ha dins de nosaltres i ho compliquem tot amb visions absurdes, és tot molt més simple només hem de trobar aquest punt d’innocència i deixar-nos portar.

Gimp. Segona activitat.

Foto 1. En aquesta foto l'únic que he fet ha sigut escalar la imatge modificant els píxels d'amplada i alçada i retallar allò que m'interessava de la imatge.

Foto 2. En aquesta imatge he retocat el color, el to i la saturació.

Foto 3. A la última foto amb la taula d'eines, utilitzant la tercera icona començant per dalt de tot a l'esquerra, semblant a un cordill, he seguit la imatge seleccionant el que volia quedar-me i amb l'altra part, tocant els filtres, en concret el decoratiu he afegit aquest estampat de fons. I aquest ha sigut el resultat.

Gimp. Primera foto.

Aquesta tarda hem après a utilitzar el Multimedia Gimp, un programa llibre i gratuit per editar imatges.

En aquesta primera foto, he canviat l'escala de la imatge, abans era de 3264 píxels d'amplada i 2448 d'alçada. Ara per penjar-la al bloc, l'he modificat a 350 d'amplada i 263 d'alçada.
En un principi semblava que havia quedat molt petita, però ampliant la imatge a un 100% es veu igual i la qualitat de la imatge no canvia. A més al guardar-la, cal donar-li a la opció de format jpg. I després a desar.

Aquí teniu el resultat!!!

Blocosfera

La blocosfera és una xarxa social que es crea a partir d'un conjunt de blocs i els seus blocaires. Podria ser com un conjunt o univers de blocs. Aquests, es relacionen entre ells per mitjà d'enllaços, comentaris i els usuaris d'aquests.

A la classe de TIC de la setmana passada vam començar la nostra pròpia blocosfera, i vam escollir com a tema d'interès la música a educació infantil. El bloc es diu "El Racó de la música".

Una estona navegant i vam trobar moltíssims blocs relacionats amb la música, i que es relacionaven entre ells. Hi ha enllaços, però sobretot comentaris.

Vam escollir aquest tema perquè creiem que la música és un recurs molt interessant per treballar amb els infants. En el nostre bloc trobareu webs d'interès relacionades amb la música.

Feu click aquí per veure'l.

Salut!

Cultura lliure

La cultura lliure és tota creació que s'encarrega de l'elaboració i difusió de la cultura dins dels principis de llibertat. El free software, "el programari lliure", és aquell programa que podem copiar-ho, estudiar-ho, millorar-oo i fer-ho públic. Exemples: oppen office.

Les Creative Commons són llicències d'ús obert que permeten als autors que puguin distribuir el seu material per l'ús públic, per tant parlem de distribució de la cultura dins d'un marc legal.

L'activitat proposada ens dona aquests quatre casos:

A. El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet."

Penso que en aquest cas, hi haurien queixes per part dels pares al professor o a l'escola pel fet que els demanin un model concret de sabatilles per fer basquet, ja que qualsevol sabatilla esportiva adequada serviria per realitzar aquesta activitat.

B. Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

En la meva opinió és el cas que més s'apropa a la cultura lliure, els nens fan un treball escolar mitjançant internet on hi buscaràn imatges de la terra i comentaran al word, i indicaran, si cal la font d'on provenen aquestes fotos.

C. Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

En aquest cas, el mestre diu als alumnes que facin la feina amb el Power Point versió 2007, i si no tenen aquesta versió? No podran fer el treball, per tant, aquest cas em sembla incorrecte.

D. El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Aquesta situació també la trobo incorrecte perquè el professor està dient als alumnes que entrin en una botiga determinada a comprar un objecte determinat, en aquest cas postals, i podria haver-hi algun nen que no volguès portar res de record, o un altre que li agradès més portar una samarreta.

Audacity

Dijous passat vam aprendre a utilitzar un nou programa, l'Audacity, a través del qual podem editar i gravar sons. Podem gravar i combinar diferents veus i després unir-les, podem posar música de fons... És un programa molt útil i fàcil d'utilitzar.

Per gravar un audio, hem de donar-li al botó de rec, i quan acabem donar-li al stop. Si volem afegir un altre troç de grabació, hem de silenciar la primera, i fer una altra repetint el procés, i així totes les que volguem. Després s'han d'unir, per a que els diferents fragments que hem gravat, s'escoltin d'un sol cop. Aixó es fa amb una fletxeta que a sobre posa: trasllat en temps, i es posen totes les grabaciones empalmades. Un cop gravat l'audio s'ha d'exportar com a WAV i guardar-lo.

Per afegir una cançó de fons haviem d'anar a projecte, i importar audio. Aleshores escolliem una de les cançons que la Loles en va penjar pel blink i la posavem a la nostra grabació.

Finalment graduem el volum de la cançó perquè no quedi ni molt per sobre, ni molt per sota de la cançó, amb el botó que apareixen dues fletxetes blanques i una linea blau i ho guardem tot.

Per escoltar el nostre audio, fes click en aquest enllaç.

Bloc de notes Google i Delicious

Aquesta tarda hem aprés a utilitzar el Bloc de notes de Google i el Delicious. El primer, m’ha semblat molt útil perquè es pot guardar informació com direccions web i fragments, i després obrir-los a qualsevol lloc.
El Delicious és molt semblant, encara que m’ha costat una mica més entendre’l ja que estava en anglès. A més en aquest es pot compartir la teva informació amb altre persones registrades, per tant podem dir que es un programa de xarxa social.
Aquestes classes em semblen molt interessants perquè cada dia aprenem a utilitzar algun programa nou i molts d’aquests ens serviran per al nostre dia a dia.